PRÀCTICA 8. GOOGLE SITES.

Google Sites és una plicació web gratuïta que ofereis Google, amb la qual podem crear llocs web d'una manera molt senzilla. A més permet compartir informació amb un grup reduït de col·laboradors o amb tot el món.

En aquesta practica anem a explicar com utilitzar Google Sites, en aquest cas per a fer una webquest, de la qual hem parlat a tema 8. Els punts que anem a incloure a la webquest són els següents:

0. PRESENTACIÓ. Per exemple ficar una foto o un vídeo de presentació sobre el tema que anem a treballar. Ací fiquem també els noms del grup de treball.

1. INTRODUCCIÓ. Fer una presentació d’allò que anem a treballar en la webquest, és a dir, la justificació de per què triem aquest tema.

2.TASCA. Primer hem d’exposar l’objectiu final que volem aconseguir amb la webquest i després la tasca final, que  que és diferent de la l'objectiu final.

3. PROCÉS. De forma molt breu hem de resumir els objectius de cada activitat i ja els ampliarem quan expliquem cada una de les tasques per separat.

- Tasca 1.

- Tasca 2.

- Tasca 3.

- Tasca 4.

- Tasca 5.

- Tasca 6.

- Tasca 7.

4. AVALUACIÓ. Ací posem quin és el sistema d’avaluació que anem a emprar. Hem de fer una rúbrica d’avaluació, seguint una sèrie de criteris.

1. No és capaç de donar-se d’alta.

2. És capaç de donar-se d’alta i de fer açò i açò.

3. ...

5. CONCLUSIÓ. És una reflexió nostra en la qual justifiquem un poc l’us de la webquest, posant-nos en una situació real, com si estiguérem a classe, i expliquem quins avantatges i inconvenients ens hem pogut trobar.

6. BIBLIOGRAFIA. Què hem emprat i d’on hem tret la informació (altres webquests, YouTube, material de ajuda per als alumnes...)

7. ORIENTACIONS PER AL PROFESSOR. La justificació educativa o com organitzaríem nosaltres la utilització d’aquesta eina a la nostra classe ( primer faríem açò, després açò…). Unes guies bàsiques, com si fóra una guia didàctica.

COMENCEM!!!!

El primer que hem de fer es anar a google, posar GOOGLE SITES i ficar-nos en la pàgina oficial.

Quan punxem a la pàgina ens sortirà aquesta finestra per a començar a treballar. Hem de punxar a CREA.

Una vegada hem punxat ens apareix la següent imatge.

• Podem sel·leccionar la platilla que vulguem. Però com que és la primera vegada que utilitcem Google Sites, anem a triar PLANTILLA EN BLANCO
• NOMBRE DEL SITIO: posem el nostre nom.
• UBICACIÓN DEL SITIO: és la URL, que serà la URL de google sites més el nostre nom, per a trobar-ho a la web.
• Abans de crear el nostre sitio hem d'escriure el CODI que se'ns demana.
• On posa SELECCIÓ DE UN DISEÑO podem triar el diseny del sitio.
• I una vegada completem tot açò hem de tornar a punxar en CREA (d'alt).

PER A CREAR L'ESTRUCTURA DE LA PÀGINA:


Quan hem punxat a CREAR, ens surt aquesta finestra. I para anar afegint els apartats que volem posar a la nostra webquest utilitzarems els botons que us he marcat a la part dreta de dalt.

• L'ICONA DE LA PÀGINA AMB UN +: és per afegir noves pàgines. Punxem i ens ix aquesta finestra. En asigna un nombre a tu página, posem el nom que volem donar a la pàgina següent, en aquest cas 2. tasca. En seleciona ubicación triem coloca la página en el nivel superior, ja que volem que la pàgina 2. tasca siga una altra diferent de presentació i introducció. Després punxem a crear i en aparaeix la pàgina amb les que ja hem creades.

• Si volem incloure apartats dins dátres pàgines (és a dir, pàgines dins de pàgines) en selecciona una ubicación hem de punxar a clasificar la página en 3.PROCÉS . És el cas de la pàgina 3.Procés.Primer creem la pàgina procés com hem creat les anteriors. I per afegir la tasca 1 que incourem en procés, primer punxem a la icona de la pàgina nova i le posem el nom que volem. Després punxem a clasificar la página en 3.PROCÉS. I per últim una altra vegada a CREAR. Aleshores la pàgina tasca1 apareixeria dins de la pàgina procés Seria així:

• Si volem afegir més d'una pàgina en 3.PROCÉS, per a la següent pàgina hem de punxar a seleccionar una ubicación diferente i buscar 3. PROCÉS, perquè sinó la posaríem dins de tasca, i no volem axò.

• L'ICONA DEL LLAPIS: és per a editar les pàgines que anem ficant. Ací és on tenim les opcions de disseny: tipus de lletra, interliniat... com en un word. Una vegada acabem d'editar punxem GUARDAR.

- Dissenny: quines dimensions tindra el text que tindra el text segons el tipus de disseny triat.

- Tabla: podem ficar una taula

- Ajuda: per si ens perdem tenim ajuda de Google Sites.

- Insertar: podem inserir imatges, vídeos, enllaços…

MENÚ MÁS ACCIONES:

Aquest menú el trobem just al costat d'on tenim les icones de pàgina nova i editar:

• Historial de revisiones. Per a veure que ha canviat cada persona quan compartim una webquest amb algú.
• Configuració de la pàgina: podem determinar si volem mostrar els enllaços a altres pàgines...
• Eliminar pàgina:Com que cada vegada que obrim el menú de mes acfions hem de tindre seleccionada una de les pàgines, si volem eliminar-la hem de punxar ací.
• Modificar el diseño del sitio: ací podem editar la navegació horizontal. Hem d'habilitarr-la si volem anar afegint els apartats que hem posat a la webquest en la capçalera.

• Administrar sitio: trobem una sèrie d'opcions que detalle a continuació:

Nombre del sitio: és el nom que donem a la webquest.

Descripción del sitio: podem fer una petita descripció del nostre sitio.

Página de destino: determinar quina es la pàgina que volem que aparega quan algú la visite.

Temas, colores y fuentes: ens permet pesonalitzar els nostre sitio, canviant el fons, el tipus de lletra, l'encapçalament...

Eliminar sitio: si punxem eliminem el sitio. Aquesta opció està un poquet més avall que l'opció de pàgina de destí.

Compartir permisos: Ací trobem les opcions per a compartir el nostre sitio. En quién tiene acceso podem decidir si volem que tothom puga accedir al nostre sitio o volem que siga privat. On posa invitar a personas hem d'escriure l'e-mail de les persones amb qui volem compartir-ho. A més podem compartir-ho a través de g-mail, google+1, facebook i twitter.

AMPLIACIÓ.

Com ja sabem Google sites permet compartir informació amb tot el món. Trove que un dels seus principals avatatges en educació recau sobre els mestres. Hi ha molts mestres que creen llocs on trobem molts materials, recursos, activitats i més informació d'interés als quals la resta de mestre podem accedir i recòrrer per a les nostres classes.

Un d'aquests llocs és el següent: https://sites.google.com/site/primaria3ciclo/home. En ell trobem moltísims recursos dividits per àrees de coneixement per a tercer cicle de primària. Per exmeple, a l'assignatura d'anglès hi ha moltes activitats de vocabulari, jocs, caces del tresor i activitats interactives molt visulas per a facilitar l'eprenentatge de llengues estrangeres. Hi ha un altre apartat molt interessant anomenat "presentaciones" on hi ha diversos power points, també organitzats per assignatures, amb continguts com l'accentuació, la puntuació, els tipus de texts... Són presentacions que podem descarregar i donar als xiquets o simplement utilitzar-les amb la pisarra digital. 

En aquesta altra pàgina trobem també molts recursos per a l'educació primària: https://sites.google.com/site/perigrulliblog/home

En definitiva, eines com Gooogle sites fomenten la generositat i la col·laboració entre mestres, deixant a l'abast de qualsevol que ho necessite diversos tipus de materials.

M'ha agradat també i semble que us pot interessar aquest lloc de jocs interactius per primer cicle d'Educació primària. Tenim jocs interactius, activitats de llengua i activitats de lògica:

Per accedir ací només cliqueu! 
https://sites.google.com/a/escuela2.es/primer-ciclo-primaria/my-calendar


Un altre ús que m'agrada de Google sites és l'elaboració de portfolis. Aquest any a una de mis assignatures, el mestre ens ha demanat fer un portfoli per reflexionar sobre l'assignatura i sobre les pràctiques que hem anat fent. Crec que la reailització de portfolis amb plantilles de Googe Sites és una eina que podem emprar a tercer cicle de primària perquè els alumnes, a final de curs, facen un portafolis d'alguna de les assignatures. En ell haurien d'explicar com ha anat el curs, parlar dels temes que han donat, quins els han agradat més i quins menys, que canviarien o que afegirien...


Quant a la creació de webquests amb Google Sites, dir que és una aplicació fantàstica. Per a mi la millor part de les webquest és la motivació i la participació de tot l'alumnat. Poded convertir els temes més "pesats" per als xiquets en temes interessants i divertits amb la realització d'una webquest. Jo he creat una webquest per a coneixement del medi, amb el tema Europa i la Unió Europea. Crec que amb activitats interactives i amb la descàrrega de materials per ells mateixos, participen activament i s'incvolucren el el procés molt més. Aquest és l'enllaç per accedir a la webquest que he creat:

Europa i la Unió Europea

TEMA 10. XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ. TWITTER I FACEBOOK.

A la següent entrada anem a parlar des xarxes socials, i ens centrarem en Facebook i Twitter. 

                              

Font: http://micelmovil.wordpress.com/2013/08/23/sabias-que-los-mexicanos-han-optado-por-cuatro-redes-sociales/

Aquest és l'índex que anem a seguir.

1.    Definició i característiques de les Xarxes Socials. 

2.    Tipus de Xarxes Socials

3.    Usuaris potencials.

4.    Twitter i Facebook.

5.    Aplicacions educatives de Twitter i Facebook.

1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS.

Algunes de les seues característiques més importants són:

● Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

●     Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

●  Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

●   Són llocs web que oferixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.

●   Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc en una mateixa interfície.

●   Com exemples de Xarxes Socials més importants: Twitter, Facebook, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

Font: http://tecnologiaparapymes.es/uso-redes-sociales-pymes/

2. TIPUS DE XARXES SOCIALS

Segons l'activitat.

• Microblogging: permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk.
• Jocs. Els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo.
• Geolocalització. Permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki.
• Marcadors socials. A través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen, enllaços per ser compartits. Digg, Diigo.

Segons contingut.

• Fotos: permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Fotolog, Flickr.
• Música: permeten escoltar música a més de classificar-se i compartir-la. Last Fm, Grooveshark.
• Vídeos: permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo.
• Documents: es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd.
• Presentacions: permeten classificar i compartir les presentacions professionals. Slideshare, Glogster.
• Notícies. Permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.
• Lectures: es poden classificar les preferències literàries. WeRead.

3. USUARIS POTENCIALS. tema 16

• “Social media selectors”. Orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%)
• “Simple social network”. Motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%)
• Trend followers. L’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (19%)
• “Social media addicts”. Tenen una clara intencionalitat “professional” (10%)

4. FACEBOOK I TWITTER.

Font: https://www.facebook.com/facebook

●    Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckeberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz i Mark Zuckerverg.

●  Originalment era un lloc per a estudiants de la universitat d’Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.

●     Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.

●     Existeix la possibilitat d’incloute fotos i videos al mur.

Font: http://www.tecnohotelnews.com/2013/03/el-papel-de-twitter-en-el-turismo/ 

●     La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.

●     Els usuaris poden subscriure’s  als tweets d’altres usuaris.

●     Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.

5. Aplicacions Educatives de Twitter i Facebook:

Twitter:

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

●     Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

●     Informacions de caracter més oficial, com beques, dades d’exàmens,...

●     Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de noticies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Alguns exemples d’aplicacions educatives de Twitter:

●     https://twitter.com/jardindearena

●     https://twitter.com/amordedios

Facebook:

En primer que vaig visualitzar com interessant són els grups. Vaig crear tres grups, un per cada curs i vull anar comentant les activitats de classes, especialment pretenc anar trobant un espai per a la reflexió respecte dels problemes que anem enfrontant. La inscripció al grup va quedar com obligatòria per als alumnes, el accés al grup es per invitació.

Els esdeveniments, a través dels quals vull anar refrescant la memòria dels meus estudiants respecte d’activitats, lectures, proves, exàmens i tot allò que és part de la vida escolar i que anotem a les nostres agendes.

Crear les meues pròpies enquestes amb contingut educatiu, però havien de ser entretingudes, simpàtiques, senzilles, no diferenciar-se massa en la forma de les quals agraden als meus alumnes, però tenir una fundada raó didàctica.

Study Groups: és una manera ràpida i fàcil de col-laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos. Molt semblant al Google Drive.

Mathemathical Formules: amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fórmules matemàtiques, aquestes fórmules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe: amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teues notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.

BooksiRead: pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.


AMPLIACIÓ.

Als últims anys les xarxes socials han rebut més i més importància, però en moltes ocassions els mestres ens formem la idea de que no són bones per als alumnes. La seua expansió és una realitat i ens diuen que no podem lluitar contra elles i que hem de treballar amb elles i utilitzar-les per a motivar a l'alumnat. Però sincerament no crec que el potencial educatiu de xarxes socials com facebook i Twitter siga equiparable al de Glogste o Photopech, per exemple.

No obstant això sí que es de veres que hem d'aprofitar les possibilitats que ens ofereixen en l'educació, però crec que funcionaria millor en nivells més alts que a la primària. De fet, a la universitat som molts els estudiants que utilitzem Facebook per a compartir apunts i fer treballs en grup, ja que aquesta eina ens dóna la possibilitat de crear grups tancats d'amics on podem penjar arxius i deixar comentaris privats. 

Peró em sembla que els alumnes de primària puguen crear grups entre ells per a fer treballs perquè no tots tenen un compte a facebook i no crec que jo com a mestra haja de dir-los que es facen un per a poder treballar a qualsevol treball. No em sembla correcte perquè no és una eina merament educativa i te certs perills sobretot per a xiquets. Així que el que proposaria com a mestra seria:

• Utilitzar el propi facebook del mestre i crear un grup amb u o dos mestres més d'altres centres.
• Iniciar un projecte col·lectiu per a treballar alumnes i mestres junts.
• Els mestres, cada vegada que fan coses a classe amb els alumnes relaciones amb el projecte ho penjaran al grup de facebook.
• Els alres aniran descarregan les aportacions del altres col·legis.
• Cada classe farà el seu projecte per separat, és a dir, que cada classe tindrà el seu propi projecte. Es tracta de compartir la informació però cada classe anirà formant el projecte com vulga.
• El mestre, a l'hora de compartir materials i descarregar documents ho farà utilitzant la pissarra digital o el projector perquè els alumnes pugan veure com es fa i quan tots tinguen facebook i estudien a l'ESO o la universitat sàpiguen com fer-ho. 

He trobat una pàgina en Facebook que pot resultar interessant per als mestres d'educació infantil i primària. La pàgina es diu Educació primaria i preescolar. Ideas para compartir. Si voleu accedir als recursos, informacions i notícies que es penjen a aquesta pàgina heu de ficar-vos al vostre facebook, buscar aquesta pàgina i punxar a like.

A la pàgina podeu trobar, per exemple, materials d'educació especial o fitxes per a treballar amb xiquets amb dislexia.

És una de les aplicacions educatives que més m'agraden de facebook. No utilitzem directament facebook amb els alumnes, cosa que com he comentat anteriorment no m'agrada, sinó que els mestres recopilen materials que després poden adaptar o no per a treballar amb la seua classe. Podem formar grups amb mestreS de tots el punts d'Espanya inclús de més països per a compartir materials, recursos, informar de jornades relacionades amb distints àmbits de l'educació... Així que encara que no podem utilitzar facebook directament amb els alumnes de primària, sí que és molt útil per a que els mestres estiguen en contacte. 

Però sí que es molt utilitzat pels alumnes més grans, els que són a batxiller, per exemple. N'hi ha alumnes que han format els seus grups propis d'estudi per passar-se apunts, fer preguntes sobre les assignatures i preguntar pels deures quan han faltat a classe. 

Quant a l'ús educatiu de Twitter, en aquesta  presentació de slideshare es diferència la seua aplicació educativa segons siga informativa o formativa. La primera per a difundir enllaços relacionats amb activitats acadèmiques, per exemple, i la segona per a compartir recursos educatius i fomentar la participació activa dels estudiants, per exemple. A la presentació podeu veure més aplicacions formatives i informatives. Jo en realitat no era conscient de la quantitat de coses que podem fer amb eines de microblogging com Twitter fins ara, i ací en teniu unes quantes idees.

També ens donen una sèrie de coses a considerar per si pensem utilitzar Twitter a l'educació (és ràpid i senzill, hem de revisar-ho periòdicament...). Per últim ens parlen dels serveis que podem utilitzar per a potenciar aquesta eina, com twitpic o ifrog. Així que si penseu aplicar-la doneu una ullada a la presentació!

Usos educativos de Twitter from Raymond Marquina

TEMA 9. LA VIDEOCONFERÈNCIA.

En aquesta entrada anem a parlar de la videoconferència i de com podem aplicar-la a l'àmbit educatiu.

1. ¿QUÈ ÉS LA VIDEOCONFERÈNCIA? 
2. TIPUS DE VIDEOCONFERÈNCIA.
3. APLICACIONS EDUCATIVES.
4. EINES DE VIDEOCONFERÈNCIA.

¿QUÈ ÉS LA VIDEOCONFERÈNCIA?

El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultània en temps real per mitjà d’imatge y so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.

• És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.
• És un mitjà síncron que afavoreix la interacció en temps real.
• Permet una comunicació bidireccional.
• Facilita la comunicació independent de l’espai.
• Permet incorporar diferents tipus de recursos (podem compartir un escriptori i compartir imatges, son, PowerPoint...)
• Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.

TIPUS DE VIDEOCONFERENCIAS

• En funció del suport tecnològics:

Tipus 1: sistemes de videoconferències basats en la web. Utilitzen la xarxa com a plataforma i no es necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.

Tipus 2: sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per a funcionar

Tipus 3: sistemes de videoconferència basats en escriptori.

• En funció del número de connexions que se realitzen:

Videoconferència punto a punto: existeixen dos tipus connectats

Videoconferència multipunt: Més de dos equips connectats.

APLICACIONES EDUCATIVAS DE LA VIDEOCONFERENCIA

Font: http://news.university.ie.edu/2011/02/el-profesor-de-ie-university-pablo-tejedo-narra-su-experiencia-desde-la-antartida.html

Educació a distància

·         Cursos, lliçons i tutories.

·         Alumnes assisteixen a classes no oferides en el seu centre.

·         Tutoria remota per atenció personal.

·         Professors comparteixen docència amb altres professors remots de la mateixa temàtica

·         Cursos oferts fóra de l’horari per a estudiants que np poden assistir en horari normal.

Consulta a experts. 

·         Panel de discussió.

·         Un expert respon qüestions.

·         Esdeveniments remots.

·         Contacte amb investigadors del camp.

·         Compartir experiències i interaccionar amb protagonistes d’esdeveniments.

Projectes multicentre

·         Professores i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.

·         Debats i conferències d’investigació compartits amb per diverses escoles.

·         Aprenentatge col·laboratiu distribuït.

·         Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius

Activitats professionals

·         Observació de pràctiques i discussió posterior.

·         Cursos paer a professors en servei.

·         Tutorització de pràctiques remotes.

·         Intercanvis i discussió de mètodes.

Activitats comunitàries

·         Sessions parlamentàries.

·         Suport a interessos especials.

·         Educació d’adults.

·         Trobades virtuals amb personalitats.

EINES DE VIDEOCONFERÈNCIA.

Skype.  És un programa que has d’instal·lar en l’ordinador i et permet realitzar trucades d’un ordinador a un altre a través d’Internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.

Font: http://bloghotpoint.blogspot.com/2012/02/skype-sus-secretos.html

Ichat. és un programa de MAC per realitzar videoconferències. Encara que funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït.

Font: http://guistyles.com/2008/04/08/ichat-2/

Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament. 

Permet segons les versions la possibilitat d’establir rols als usuaris, compartir arxius, pissarra, gravar sessions.

Font: http://www.usmpvirtual.edu.pe/talleres/videoconferencia-en-entornos-virtuales

AMPLIACIÓ.

Fins a l'explicació d'aquest tema, mai havia pensat que podria utilitzar la videoconferència com un recurs TIC amb els meus alumnes d'educació primària. Si que veia moltes utilitats per fer cursos a distància i on-line.

Però ara que conec la eina i m'he posat a investigar trobe molts avantatges a les videoconferències per aplicar-les a les aules de primària, sobre tot pel fet que permeten la interacció social d'alumnes situats en diferents punts geogràfics.

I per això jo propose utilitzar-la com a suport per a les assignatures de llengua extrangera, ja que aquesta eina ens permet comunicar-nos amb altres persones independentment del lloc on ens trobem. Aleshores trobe molt interessant concertar videoconferències amb col·legis extrangers perquè els nostres alumnes contacten amb alumnes de parla anglesa, francesa, alemanya... 

Font: http://ulertuz.org/allies-english-aliados-al-ingles/

És un manera molt bona de practicar el oral, amb parlants nadius. I a més, no tan sols els alumnes poden beneficiar-se d'aquesta eina, sinó que també els mestres poden fer vidioconferències amb els mestres del col·legis amb el quals contacten, de manera que poden millorar el seu nivell en la llengua extrangera de la qual són mestres. 
A banda dels beneficis de pràcticar i millorar l'idioma, els alumnes contacten amb xiquets d'altres països, s'interessen per altres cultures i otres formes de vida. I això, durant la formació escolar dels alumnes és molt important, perquè no només volem que aprenguen continguts teòrics, sinó que volem educar-los en valors i que també cresquen com a persones i siguen tolerants amb la gent diferent a nosaltres, amb altres tradicions i maneres de viure.


També per a la classe d'anglès em sembla molt bona la iniciativa de l'administració pública d'Uruguay, que podríem copiar per a molts col·legis espanyols. Es tracta de paliar les carències del sistema educatiu de primària relacionades con l'assignatura d'anglès. Per això es va a implementar un pla on les classes d'anglès als alumnes uruguayos seran donades per mestres extrangers per mitjà de videoconferències, de manera que l'ensenyament d'aquesta llengua s'estenga a més col·legis.
Podeu llegir l'article sencer punxant l'enllaç Plan de inglés en las escuelas será diseñado por docentes extranjeros, publicat pel diari on-line uruguayo El Observador, el dia 17 d'abril de 2014.

Font:http://www.elobservador.com.uy/noticia/223141/plan-de-ingles-en-las-escuelas-sera-disenado-por-docentes-extranjeros/

A més, aquest pla conta amb la participació del British Council, la qual cosa dóna encara més impuls a aquest projecte. També el periódic BBC MUNDO (pertanyent a la BBC  de Londres) s'ha fet eco d'aquesta iniciativa, i en aquest vídeo, publicat per aquest periódic, es mostra la dinàmica de les classes d'anglès a Uruguay amb un professor extranger per mitjà d'una videoconferència:

Crec que Espanya es podria fer eco d'aquest projecte i implartar les videoconferències a centres públics poc a poc , primer en algunes aules. Em sembla que així podem millorar molt la qualitat de la docència de l'anglès. Ens trobem amb moltes portes tancades pel fet de no tindre uns coneixements determinats d'aquesta llengua, però pense que no ens poden exigir tant quan la qualitat de les classes d'anglès a Espanya deixa tant que desitjar.


Una altra altra aplicació de la videoconferència de la que vull parlar-vos són les EXCURSIONS VIRTUALS. 

  Font: http://dartconnections.org.au/                                                                   Font: http://www.anpecanarias.com/blogs/?p=756

Encara que requereix una gran inversió, hi ha alguns museus que implementes sistemes de videoconferència per acollir excursions virtuals. És el cas per exemple del Museu de Natura i Ciència de Dallas, Texas. D'aquesta manera xiquets espanyols poden accedir a un museu a milers de kilòmetres de distància per enriquir el seu aprenentage a l'assignatura de coneixement del medi en aquest cas. És un altre exemple de com la tecnologia, en aquest cas per mitjà de les videoconferències, pot millorar la qualitat de l'educació. En aquest sentit m'agradaria mostrar-vos una cita del director d'educació del museu, Steve Hinkley:

“Yo fui un profesor de ciencias durante diez años y sé lo poderosa que puede ser una buena enseñanza. Personalmente, estoy orgulloso de ofrecer este tipo de experiencias de aprendizaje ricas para estos niños. Buscamos la tecnología de video desde hace tiempo y probamos muchas veces. Ahora que está aquí, el cielo es el límite de lo que podemos lograr “.

Crec que aquests museus virtuals són una eina motivadora per als alumnes i que proporciona als mestres molts recursos per a les classes pràctiques. A més, és una manera d'accedir a la informació més recent, perquè aquests tipus de museus s'actualitzen constantment.

Abans d'acabar amb aquest tema m'agradaria parlar-vos dels avantatges i inconvenients de la videoconferència i tractar de que poc a poc els incovenients es  convertan en avantatges.

Hem estat veient moltíssimes coses positives que podem fer amb la videoconferència i com la seua utilització permet millorar la qulitat de l'educació, ja que:
- Facilita la comunicació entre persones situades en llocs diferents.
- Facilita la circulació de informació entre persones i institucions.
- Facilita el contacte dels estudiants amb altres ambients i altres estudiants.
- Redueix costes de desplaçament.
- Facilita que els alumnes puguen compartir recursos.
- Facilita el desenvolupament d'experiències multiculturals.

No obstant, tenim una sèrie d'inconvenients que cal tindre en compte:
- La manca d'experiència del professorat en la utilització de videoconferències.
- Ncessitat de tindre,tant alumnes com mestres, uns coneixements mínims per manejar els equips.
- Preparació psicològica i didàctica del mestres.
- La qualitat de imatge i so (encara que últimament açò està millorant).
- Els docents han de saber motivar i interactuar amb els alumnes erquè aquests no cauen en l'aborriment.

(Aquesta informació ha sigut treta del llibre Nuevos escenarios digitales, editorial Pirámide)